Back Jonas Salk Afrikaans جوناس سولك Arabic جوناس سولك ARZ Jonas Salk AST Conas Solk Azerbaijani جوناس سالک AZB Джонас Солк Byelorussian Джонас Солк Bulgarian জোনাস এডওয়ার্ড সল্ক Bengali/Bangla Jonas Salk BS
Jonas Edward Salk (Nova York, 28 d'octubre de 1914 - La Jolla, 23 de juny de 1995) fou un biòleg estatunidenc reputat per haver sigut l'inventor de la primera vacuna contra la poliomielitis.[1]
Nascut en el si d'una família humil, va ingressar a la facultat de medicina de la Universitat de Nova York als setze anys per dedicar-se a la fisiologia. Després de graduar-se l'any 1939 i obtenir una plaça d'intern al Mount Sinai Hospital, un dels més prestigiosos del país. Va contraure matrimoni amb la psicòloga Donna Lindsey.
L'any 1942 se li concedí una beca per l'estudi d'una vacuna contra la grip que li permeté col·laborar amb el seu antic professor i prestigiós viròleg Thomas Francis, llavors a la Universitat de Michigan.
El 1947, essent director del laboratori per la investigació vírica de la Universitat de Pittsburgh, la Fundació Nacional per la Paràlisis Infantil li va proposar unir-se als diferents equips que buscaven un remei per a la poliomielitis. El 1952 va obtenir un primer resultat en forma de vacuna trivalent, per la qual utilitzà virus morts per aplicació de formalina.
Després de provar-la amb animals i una petita població de nens que ja havien desenvolupat la pòlio (1954), els bons resultats obtinguts van animar a la Fundació a finançar una extensa campanya de prova que va suscitar una gran expectació pública. El 1955 va anunciar que la seva vacuna havia estat provada amb èxit i esdevingué un personatge cèlebre, fins al punt d'haver de dirigir-se a la nació sencera, a instàncies del president Eisenhower, en un missatge televisat.
- ↑ «Jonas Salk». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.